perfa

Potser volíeu: perfà

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: valencià /ˈpɛɾ.fa/, /ˈpɛɾ.fɛ/
Etimologia: Apòcope de per favor, tal vegada calc del castellà porfa, segle XX.

perfa

(valencià, col·loquial) per favor, si us plau
«–No te’n vages, perfa, he de parlar urgentment amb tu… Ep!… Pren, traïdor!… Catxis en la… Tu creus que açò… Au!… A prendre…» (Josep Gregori, Un segrest per tot el morro, pàg. 12, 1989)

«—Ara dóna igual. Vaig a telefonar a l’oncle Ximo i posar-lo al dia dels vostres descobriments. —No li digues que vam esborrar el correu que t’envià, perfa –va suplicar Xavi. —Sempre us he ensenyat que s’ha d’anar amb la veritat per davant. Ja no ho recordeu?» (Vicent Sanhermelando, El diari del pare, pàg. 145, 2010)