periclitàreu

Potser volíeu: periclitareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pə.ɾi.kɫiˈta.ɾəw/, occidental /pe.ɾi.kɫiˈta.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

periclitàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de periclitar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb periclitar.

Variants

• [2] periclitéssiu, periclitésseu, periclitàssiu, periclitàsseu