persistigué

Català

Verb

persistigué

1. (col·loquial balear) Primera persona del singular (jo) del passat simple de persistir.
2. (col·loquial balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de persistir.

Variants

• [1] persistí
• [2] persistí

Miscel·lània

• Síl·labes: per·sis·ti·gué (4)
• Anagrama: espitreguis