personara

Potser volíeu: personarà

Català

Verb

personara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb personar-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb personar-se.

Variants

• [1] personés, personàs
• [2] personés, personàs

Miscel·lània

• Síl·labes: per·so·na·ra (4)
• Anagrames: arponares, reposaran