personarem

Potser volíeu: personàrem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.su.nəˈɾɛm/
	balear /pəɾ.so.nəˈɾəm/, /pər.su.nəˈɾɛm/
Occidental:	/peɾ.so.naˈɾem/

• Rimes: -ɛm

Verb

personarem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del futur de personar-se.

Miscel·lània

• Anagrames: empresonar, preromanes