personàrem

Potser volíeu: personarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.suˈna.ɾəm/
	balear /pəɾ.soˈna.ɾəm/, /pər.suˈna.ɾəm/
Occidental:	/peɾ.soˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

personàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de personar-se
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb personar-se

Variants

• [2] personéssim, personéssem, personàssim, personàssem

Miscel·lània

• Anagrames: empresonar, preromanes