personares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.suˈna.ɾəs/
	balear /pəɾ.soˈna.ɾəs/, /pər.suˈna.ɾəs/
Occidental:	/peɾ.soˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

personares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de personar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb personar-se.

Variants

• [2] personessis, personesses, personassis, personasses

Miscel·lània

• Anagrames: arropessen, perorassen, personar-se