pervinguéreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.biŋˈɡe.ɾəw/, balear /pəɾ.viŋˈɡe.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /per.βiŋˈɡe.ɾew/
	valencià /peɾ.viŋˈɡe.ɾew/, /peɾ.βiŋˈɡe.ɾew/

• Rimes: -eɾew

Verb

pervinguéreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de pervenir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb pervenir.

Variants

• [1] pervenguéreu
• [2] pervinguéssiu, pervinguésseu, pervenguéssiu

Miscel·lània

• Anagrama: prengueríveu