pinçàreu

Potser volíeu: pinçareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pinˈsa.ɾəw/, occidental /pinˈsa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

pinçàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de pinçar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb pinçar.

Variants

• [2] pinceguéssou, pincéssiu, pincésseu, pinçàsseu