pinçaia

Català

Verb

pinçaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de pinçar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de pinçar.

Variants

• [1] pinçavi, pinçava
• [2] pinçava