pinçaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pinˈsa.ɾən/, occidental /pinˈsa.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

pinçaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de pinçar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb pinçar.

Variants

• [2] pinceguessen, pincessin, pincessen, pinçassen