pinso

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpin.su/ⓘ
	balear /ˈpin.so/, /ˈpin.su/
Occidental:	/ˈpin.so/

• Etimologia: Del castellà pienso.

Nom

pinso m. ‎(plural pinsos)

1. Ració de gra que es dóna als animals per alimentar-los.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: pienso ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·so (2)
• Anagrames: pions, ponis, posin, sopin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɪn.soː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *pey- («triturar»).

Verb-1

pīnsō ‎(1a present^?), pīnsis ‎(2a present), pīnsere ‎(infinitiu), pīnsuī ‎(perfet), pīstum ‎(supí)

1. copejar
2. esmicolar, triturar
3. aixafar
4. remenar, barrejar

Verb-2

pīnsō ‎(1a present^?), pīnsās ‎(2a present), pīnsāre ‎(infinitiu), pīnsāvī ‎(perfet), pīnsātum ‎(supí)

1. batre

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.796