Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /piˈɾa.tə/, occidental /piˈɾa.ta/
  • Rimes: -ata
  • Etimologia: Del llatí pirāta, segle XIII, del grec πειρατής ‎(peiratḗs), de πεῖρα ‎(peîra, «intent, prova»).

NomModifica

pirata m. f. ‎(plural pirates)

  1. Lladre que aborda vaixells per robar mercaderies.
  2. corsari

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

pirata inv. ‎(plural pirates)

  1. Relatiu als pirates o la pirateria.
  2. Il·legal, copiat.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /piˈɾa.ta/
Americà: alt /piˈɾa.t(a)/, baix /piˈɾa.ta/

NomModifica

pirata m. f. ‎(plural piratas)

  1. pirata

DerivatsModifica

AdjectiuModifica

pirata inv. ‎(plural piratas)

  1. pirata

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pi·ra·ta (3)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pirata


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /piˈraː.ta/

NomModifica

pirata m. f. ‎(plural masculí pirati, plural femení pirate)

  1. pirata

AdjectiuModifica

pirata inv. ‎(plural masculí pirati, plural femení pirate)

  1. pirata

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pi·rà·ta (3)


Polonès
Modifica

  • Pronúncia: /piˈra.ta/

NomModifica

pirata

  1. genitiu singular de pirat
  2. acusatiu singular de pirat

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pi·ra·ta (3)