placàreu

Potser volíeu: placareu, plaçareu, plaçàreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫəˈka.ɾəw/, occidental /pɫaˈka.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

placàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de placar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb placar.

Variants

• [2] plaquéssiu, plaquésseu, placàssiu, placàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·cà·reu (3)