planege

Català

Verb

planege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de planejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb planejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb planejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb planejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·ne·ge (3)
• Anagrames: palegen, penegal