plangui

Potser volíeu: planguí

Català

Verb

plangui

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plànyer.
2. (balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb plànyer.

Variants

• [1] planyi, planga
• [2] planyi, planga

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·gui (2)
• Heterograma de 7 lletres (agilnpu)
• Anagrama: plaguin