planga

Català

Verb

planga

1. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb plànyer
2. (valencià) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plànyer
3. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb plànyer
4. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb plànyer

Variants

• [1] planyi
• [2] planyi, plangui
• [3] planyi
• [4] planyi, plangui

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·ga (2)