plomàreu

Potser volíeu: plomareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɫuˈma.ɾəw/
	balear /pɫoˈma.ɾəw/, /pɫuˈma.ɾəw/
Occidental:	/pɫoˈma.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

plomàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de plomar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb plomar.

Variants

• [2] plomeguéssou, ploméssiu, plomésseu, plomàssiu, plomàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: plo·mà·reu (3)
• Heterograma de 8 lletres (aelmopru)