Català
Modifica

 
planta plomall
 
Dona amb plomall sota el braç
Oriental: central /pɫuˈmaʎ/, balear /pɫoˈmaj/, /pɫuˈmaj/
Occidental: nord-occidental /pɫoˈmaʎ/, valencià /pɫoˈmaʎ/, /pɫuˈmaʎ/

NomModifica

plomall m. ‎(plural plomalls)

  1. Conjunt de plomes sobresortints que algunes aus tenen al cap.
    «Linnaeus (1746) la descriu com a ocell marí amb plomall penjant amb cap negre i blavós i collblanc.» (Ortega i Gonzàlez, Enric, Institut d'Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques, Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans, Institut d'Estudis Catalans, 2017, pàgina 50)
  2. Plomes d'au lligades a un bastó, que es fan servir per torcar la pols que es diposita sobre objectes delicats.
    «Aquell matí, però, es va aturar davant els retrats del tocador...Va deixar el plomall i va agafar la fotografia del nen.» (Jordi Serra i Fabra, Ombres en el temps, Rosa dels Vents, 2012)
  3. Planta amb tija dura, semblant a una canya, el calze de la qual conté uns sèpals molt fins, que ajuden a transportar les llavors amb l'efecte de la brisa.
    «...la llum elèctrica esmorteïa els colors, les estovalles d'hule s'havien descolorit i el gerro feia dies que tenia els plomalls grisos i vells.» (Anna Vilaseca i Roca, Tres tristos tretzes, 2012)
  4. Guarniment que inclou plomes.
    «Dóna'm ara el plomall del teu casc.» (Aristòfanes, Manuel Balsch (trad.), Comèdies (vol. I): Els acarnesos, Fundació Bernat Metge, 1923)
    «...com l'airós plomall que ornava el turbant de Keir Eddin.» (Pau Faner, Moro del rei, 1988)
  5. (bàdminton) Element allargat d'un volant de plomes naturals constituït per un conjunt de setze plomes naturals de 64 a 70 mm de llargada i amb la punta arrodonida, que van fixades l'una al costat de l'altra.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: plo·mall (2)

Vegeu tambéModifica