plomara

Potser volíeu: plomarà

Català

Verb

plomara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb plomar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb plomar

Variants

• [1] plomessi, plomessa, plomeguessa, plomés, plomàs
• [2] plomegués, plomés, plomàs

Miscel·lània

• Síl·labes: plo·ma·ra (3)
• Anagrama: aplomar