Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈplus/
  • Rimes: -us
  • Etimologia: Del llatí plus, segle XIV.
  • Anagrames: puls, supl

NomModifica

plus m. ‎(plural invariable)

  1. Quelcom afegit.
    Ex.: Aquesta tasca té un plus de dificultat perquè no tenim les eines adequades.
  2. Diners que es cobren a banda del sou base.
    Ex.: Al qui li toqui treballar de nit, cobrarà un plus de nocturnitat.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /plʌs/
    àudio (EUA)

AdjectiuModifica

plus ‎(no comparable)

  1. positiu

NomModifica

plus ‎(plural pluses o plusses)

  1. plus
  2. (aritmètica) més (+)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /pluːs/
  • Etimologia: Antigament escrit plous, procedent de l'arrel indoeuropea *pel- («molts»), que es troba també en els termes: plenus, compleo i populus.

AdjectiuModifica

plūs m. f. n. ‎(genitiu plūris)

  1. més
    Ex.: Plus mali quam boni afferre (Traducció:«Aportar més mal que bé»)

DeclinacióModifica

Tercera declinació variant comparatiu amb formes irregulars o inexistents.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu plūs plūrēs plūra
Vocatiu plūs plūrēs plūra
Acusatiu plūs plūrēs plūra
Genitiu plūris plūrium
Datiu plūribus
Ablatiu plūre plūribus