ponéveu

Català

Verb

ponéveu

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de pondre.

Variants

• poníveu, ponívou, poníeu

Miscel·lània

• Síl·labes: po·né·veu (3)