poníveu

Català

Verb

poníveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de pondre.

Variants

• ponívou, ponéveu, poníeu

Miscel·lània

• Síl·labes: po·ní·veu (3)
• Heterograma de 7 lletres (einopuv)