pongau

Català

Verb

pongau

1. (col·loquial occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb pondre.

Variants

• pongueu

Miscel·lània

• Síl·labes: pon·gau (2)
• Heterograma de 6 lletres (agnopu)
• Anagrames: opugna, opugnà, pugona