opugna

Potser volíeu: opugnà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈpuŋ.nə/
	balear /oˈpuŋ.nə/, /uˈpuŋ.nə/
Occidental:	nord-occidental /oˈpuŋ.na/, valencià /oˈpuɡ.na/

Verb

opugna

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de opugnar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb opugnar.

Miscel·lània

• Anagrames: pongau, pugona