pongo

Català

Verb

pongo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pondre.

Variants

• pongui, ponga

Miscel·lània

• Síl·labes: pon·go (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈpoŋ.ɡo\
• Rimes: -onɡo

Verb

pongo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb poner

Italià

Verb

pongo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de porre