poniva

Català

Verb

poniva

1. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de pondre
2. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de pondre

Variants

• [1] poneva, ponia
• [2] poneva, ponia

Miscel·lània

• Síl·labes: po·ni·va (3)
• Heterograma de 6 lletres (ainopv)
• Anagrames: pavoni, pavoní