praeludo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /prajˈluː.doː/
• Etimologia: Del prefix prae- i lūdō.

Verb

praelūdō ‎(1a present^?), praelūdis ‎(2a present), praelūdere ‎(infinitiu), praelūsī ‎(perfet), praelūsūrus ‎(supí)

1. assajar, jo assajo

   «Nero studiossissimus erat murrinorum quaet occuparunt theatrum peculiare trans Tiberiam in hortis, quod populo inpleri carente se, dum Pompeiano praeludit, etiam Neroni satisferat.» (Plini el Vell, Naturalis Historia, XXXVII, 7)

   Neró era molt afeccionat a assajar les odes a les grades que hi havia als jardins de l'altra banda del Tíber, un lloc on cabia poc públic, abans de tocar-les al teatre de Pompeu i hi practicava fins estar-ne satisfet.

2. introduir, presentar