pretès

Potser volíeu: pretés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾəˈtɛs/
	balear /pɾəˈtəs/, /pɾəˈtɛs/
Occidental:	/pɾeˈtes/

• Rimes: -ɛs

Verb

pretès

1. Participi masculí singular del verb pretendre.

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·tès (2)
• Anagrames: preste, reptes, trepes, trepés

Català antic

Verb

pretès

1. participi masculí singular de pretendre
2. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de pretendre
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de pretendre

Variants

• [2] pretenguí, pretengué, pretesí
• [3] pretengué