Potser volíeu: pretendré

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /pɾəˈten.dɾə/, occidental /pɾeˈten.dɾe/
  • Rimes: -endɾe
  • Etimologia: Del llatí praetendere, segle XIV, de tendere ‎(«estendre»).

pretendre trans., intr.

  1. (transitiu) Perseguir la consecució d’un objectiu, un dret, una aspiració, un reconeixement.
  2. (intransitiu) aspirar

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: pretenc, pretén, pretenem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pre·ten·dre (3)

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

pretendre

  1. pretendre
    «Prenets en vostra letra una transumpció on fets tàcita invectiva contra·l dit batle e nosaltres, de una nau que pretenets armada ab assentiment e permissió del dit batle e de nosaltres.» (Epistolari de la València medieval: Diplomàcia municipal, 1421)
    «Seria dèbil la tua defensió si aquells qui pretenen hauer dret en los dits regnes los volien ab violència recobrar.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

Conjugació

modifica

Vegeu també

modifica