Potser volíeu: pretendré

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /pɾəˈten.dɾə/, occidental /pɾeˈten.dɾe/
  • Rimes: -endɾe
  • Etimologia: Del llatí praetendere, segle XIV, de tendere («estendre»).

pretendre trans., intr.

  1. (transitiu) Perseguir la consecució d’un objectiu, un dret, una aspiració, un reconeixement.
  2. (intransitiu) aspirar

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: pretenc, pretén, pretenem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pre·ten·dre (3)

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

pretendre

  1. pretendre
    «Prenets en vostra letra una transumpció on fets tàcita invectiva contra·l dit batle e nosaltres, de una nau que pretenets armada ab assentiment e permissió del dit batle e de nosaltres.» (Epistolari de la València medieval: Diplomàcia municipal, 1421)
    «Seria dèbil la tua defensió si aquells qui pretenen hauer dret en los dits regnes los volien ab violència recobrar.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

Conjugació

modifica

Vegeu també

modifica