preuniversitari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾə.u.ni.βər.siˈta.ɾi/, balear /pɾə.u.ni.vəɾ.siˈta.ɾi/
Occidental:	nord-occidental /pɾe.u.ni.βer.siˈta.ɾi/
	valencià /pɾe.u.ni.veɾ.siˈta.ɾi/, /pɾe.u.ni.βeɾ.siˈta.ɾi/

• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del prefix pre- i universitari.

Adjectiu

preuniversitari m. ‎(femení preuniversitària, plural masculí preuniversitaris, plural femení preuniversitàries)

1. De preparació per a l’ingrés a la universitat.

   «Decidit a canviar la seva sort, va acabar el curs preuniversitari l’any 1965 i va cursar tot seguit la llicenciatura de Filologia Moderna.» ((Homenatge a Roberto Corcoll. Perspectives hispàniques sobre la llengua i la literatura alemanyes, 2011, Edicions Universitat Barcelona, p. 18, ISBN 9788447535385))

Traduccions

Traduccions

• Castellà: preuniversitario ^(es)
• Francès: pré-universitaire ^(fr)

Nom

preuniversitari m. ‎(plural preuniversitaris)

1. (obsolet) Curs de preparació per a l’ingrés a la universitat.

   «A primers de setembre de l’any que havia acabat el preuniversitari, quan tocava matricular-me, tot dinant a casa, el meu pare em va dir: "I tu, Jordi, ¿on et matricularàs ara?".» ((Josep Cots, Autoretrat de Jordi Garcés, 2018, Anagrama, ISBN 9788433939036)

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·u·ni·ver·si·ta·ri (7)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV