proís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈis/
	balear /pɾoˈis/, /pɾuˈis/
Occidental:	/pɾoˈis/

• Rimes: -is
• Etimologia: Del llatí vulgar *prodesiu, de *pronnesiu amb influx de *proda ‎(«proa»), de prymnesius ‎(«poper»), del grec antic πρυμνήσιος ‎(prymnḗsios), de πρύμνα ‎(prýmna, «popa»), segle XIII.

Nom

proís m. ‎(plural proïssos)

1. (nàutica) Amarra de subjecció de la proa a la costa, podent remolcar l’embarcació de terra estant.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: proís ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·ís (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /pɾoˈis/, meridional /pɾoˈih/

Americà: alt /p(ɾo)ˈis/, baix /pɾoˈih/, austral /pɾoˈis/

• Rimes: -is
• Etimologia: Del català proís.

Nom

proís m. ‎(plural proises)

1. proís
2. norai

Variants

• proíz

Sinònims

• (norai) noray

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·ís (2)