amarra

Potser volíeu: amarrà

Català

Una amarra (roja)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈma.rə/, occidental /aˈma.ra/
• Rimes: -ara
• Etimologia: Derivat del verb amarrar.

Nom

amarra f. ‎(plural amarres)

1. Cap amb què s'assegura l'embarcació en el port o lloc on dóna fons, ja sigui amb àncora o a terra.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mooring ^(en)
• Basc: amarra ^(eu)
• Castellà: amarra ^(es)
• Francès: amarre ^(fr)
• Italià: gomona ^(it)
• Llatí: rudens ^(la)

Verb

amarra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amarrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amarrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mar·ra (3)
• Anagrames: amarar, armara, armarà

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Basc

Nom

amarra inan.

1. amarra

Declinació

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu amarra amarra amarrak Ergatiu amarrak amarrak amarrek Datiu amarrari amarrari amarrei Genitiu amarraren amarraren amarren Comitatiu amarrarekin amarrarekin amarrekin Benefactiu amarrarentzat amarrarentzat amarrentzat Instrumental amarraz amarraz amarrez Partitiu amarrarik - - Prolatiu amarratzat - - Causal amarrarengatik amarrarengatik amarrengatik Locatius Inessiu amarratan amarran amarretan Ablatiu amarratatik amarratik amarretatik Al·latiu amarratara amarrara amarretara Terminatiu amarrataraino amarraraino amarretaraino Al·l. direcional amarratarantz amarrarantz amarretarantz Gen. locatiu amarratako amarrako amarretako

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈma.ra/
• Rimes: -ara

Nom

amarra f. ‎(plural amarras)

1. amarra

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·rra (3)