amarre

Potser volíeu: amarré

Català

Verb

amarre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amarrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amarrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amarrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amarrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mar·re (3)
• Anagrames: amerar, armaré, armera, arream

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈma.re/
• Rimes: -are
• Etimologia: De amarrar.

Nom

amarre m. ‎(plural amarres)

1. amarratge

Verb

amarre

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb amarrar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb amarrar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb amarrar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·rre (3)
• Anagrames: amerar, armare, armaré, armera, marear, marera, marrea, marreá, merara, merará, ramear, ramera, reamar, rearma, rearmá, remara, remará

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amarre