armara

Potser volíeu: armarà

Català

Verb

armara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb armar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb armar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ma·ra (3)
• Anagrames: amarar, amarra, amarrà

Basc

Nom

armara

1. al·latiu definit singular de arma