proege

Català

proege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de proejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb proejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb proejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb proejar.