prometeré

Català

Verb

prometeré

1. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) Primera persona del singular (jo) del futur de prometre.

Variants

• prometré

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·me·te·ré (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /pɾo.me.teˈɾe/

Americà: alt /pɾo.me.t(e)ˈɾe/, baix /pɾo.me.teˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

prometeré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb prometer