protestares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾu.təsˈta.ɾəs/
	balear /pɾo.təsˈta.ɾəs/, /pɾu.təsˈta.ɾəs/
Occidental:	/pɾo.tesˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

protestares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de protestar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb protestar

Miscel·lània

• Anagrama: Parestortes