Català

modifica
  • Pronúncia(i): /puˈβiʎ/
  • Rimes: -iʎ
  • Etimologia: Del llatí pūpīllus ‎(«menor d'edat»), segle XIII. Doblet de pupil.

pubill m. ‎(plural pubills)

  1. Fill que no és hereu casat amb una pubilla.

Variants

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pu·bill (2)

Vegeu també

modifica