Català

modifica
  • Pronúncia(i): /puˈpiɫ/
  • Rimes: -il
  • Etimologia: Del llatí pūpīllus ‎(«orfe»), segle XIII. Doblet de pubill.

pupil m. ‎(plural pupils, femení pupil·la)

  1. Orfe menor d'edat sota la cura d'un tutor.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pu·pil (2)

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /pjuːpəl/ àudio (EUA) 
  • Etimologia: De l'anglonormand pupille ‎(«orfe»).

pupil ‎(plural pupils)

  1. alumne
  2. pupil·la