Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /puˈβi.ʎə/, occidental /puˈβi.ʎa/
  • Rimes: -iʎa
  • Etimologia: Del llatí pūpīlla, femení de pūpīllus ‎(«menor d'edat»), segle XIII. Doblet del cultisme pupil·la.

NomModifica

pubilla f. ‎(plural pubilles)

  1. Filla major d’una casa.
  2. (dret civil) Hereva en absència de fills mascles segons la tradició catalana.
  3. (folklore) Noia elegida en la festa major.
  4. (peixos) lluerna fosca
  5. (peixos) viret

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pu·bi·lla (3)

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • pubilla. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.