pudís

Potser volíeu: pudis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /puˈðis/
• Rimes: -is

Verb

pudís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb pudir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb pudir.

Variants

• pudigués, pudissi, pudiguera, pudira

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·dís (2)

Occità

Nom

pudís m. ‎(plural pudises)

1. (botànica) garrofer bord (Anagyris foetida L.)
2. (botànica) Chenopodium foetidum Lamarck
3. (botànica) fràngula (Rhamnus frangula L.)
4. (botànica) morella vera (Solanum nigrum L.)
5. (zoologia) turó comú (Mustela putorius)

Variants

• [3]: pude

Sinònims

• [2]: pombraga
• [3]: negreput
• [4]: amorèla, amoreleta, crèbacan, crèbachin, èrba maurèla, morèla, pissacan, poison, rasim de lop
• [5]: catpudre, gat pudre, gatpudre, pudre

Vegeu també

• Benoèt, Gui. Las plantas, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, 212. ISBN 978-2-85910-453-5.
• Benoèt, Gui. Las bèstias, 2008 (en occità). Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 160. ISBN 978-2-85910-454-2.