puniguéreu

Català

Verb

puniguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de punir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb punir.

Variants

• [1] puníreu
• [2] puniguésseu, puníssiu, punísseu, puníreu