puníreu

Potser volíeu: punireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /puˈni.ɾəw/, occidental /puˈni.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

puníreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de punir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb punir.

Variants

• [1] puniguéreu
• [2] puniguésseu, puniguéreu, puníssiu, punísseu