pureta

Català modifica

pureta m. f. ‎(plural puretes)

(despectiu) Fatxenda que presumeix d’allò que considera pur, culte o autèntic menyspreant la resta.
«D'ençà que aquell pureta de senyor Zola va fer morir Nana d'aquella manera tan esgarrifosa —i de mal gust, diguin el que diguin—, va començar una ratxa que si et descuides... Sort que tu i jo sabem com va morir Nana, vull dir la de debò.» (Maria Mercè Marçal, La passió segons Renée Vivien, 1994)

«—Jo no sé més coses, del Bolós. Ja t'he dit que era el meu amic de l'ànima però tenia molts racons que no eren meus. —Els de les dones. —I els de la política, perquè jo era un pureta, deia ell. —O un escapista. —Gràcies, Júlia. Ja en tinc prou amb mi per insultar-me.» (Jaume Cabré, L'ombra de l'eunuc, 1996)

Traduccions

Etimologia: Del llatí tardà pūrāta, participi de purare ‎(«purificar»). Cognat del francès antic puree ‎(«puré»).

pureta f. ‎(plural puretas o puretes)

brou de llegum
«Profitosa cosa es pendre a vegades pureta, la qual se fa de brou de pèsol o de ciurons.» (Arnau de Vilanova, Berenguer Sarriera trad., Regiment de sanitat per al rei d’Aragó, segle XIV)

pureta

pureta

Gamella, Juan F.; Adiego, Ignasi-Xavier; Fernández Ortega, Cayetano (2016). «A Caló Lexicon with data about its knowledge by a group of Spanish Gitanos or Calé», Interacciones entre el caló y el español.