ràfec

Potser volíeu: rafec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈra.fək/, balear /ˈra.fec/, /ˈra.fək/

Occidental: /ˈra.fek/

• Etimologia: De rafe i el sufix -ec ‎(epítesi), de l'àrab andalusí *ráffä, de رَفّ ‎(raff, «cornisa»), segle XVII.

Nom

ràfec m. ‎(plural ràfecs)

1. Part de la teulada que sobresurt del pla de la façana.
2. Canal d'aigua situada a l'extrem del ràfec.

Variants

• (dialectal) rafal, ràfel, ràfic, ràfil, ràfol

Sinònims

• (teulada que sobresurt) barbacana

Traduccions

Traduccions

• Anglès: eaves ^(en)
• Castellà: alero ^(es)

• Francès: avant-toit ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: rà·fec (2)
• Anagrama: cafre

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB