ròssec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈrɔ.sək/, occidental /ˈrɔ.sek/

Nom

ròssec m. ‎(plural ròssecs)

1. En els vestits, la cua que s'arrossega.
2. Allò que s'agafa als vestits.
3. Qualsevol cosa que penja y arrossega.
4. Relíquia o restes que queda d'alguna malaltia.
5. Ròssecs: Censals difícils de cobrar; deutes vells.

Sinònims

• (Totes les accepcions) róssech (arcaisme), ròcech (arcaisme).
• (Allò que s'agafa als vestits): rossegall

Traduccions

Cua d'un vestit que s'arrossega

• Castellà: cola ^(es), falda ^(es), hopalanda ^(es), sopalanda ^(es), halda ^(es), faldamento ^(es)
• Llatí: vestis ^(la) cauda ^(la)

Allò que s'agafa als vestits

• Castellà: rabos ^(es)
• Llatí: syrma ^(la) vestis, tractus

Qualsevol cosa que penja o s'arrossega

• Castellà: rastra ^(es), cola ^(es)
• Llatí: alyquid raptans ^(la), repens

Restes d'una malaltia

• Castellà: lacra ^(es)

Censals difícils de cobrar

• Castellà: regazo ^(es), atrasos ^(es)
• Llatí: nomina ^(la) impedita ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ròs·sec (2)
• Anagrames: corses, rosecs

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot