ranege

Català

Verb

ranege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ranejar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ranejar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ranejar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ranejar

Variants

• [1] ranejo, ranegi
• [2] ranegi
• [3] ranegi
• [4] ranegi

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·ne·ge (3)
• Anagrama: negaré