raucaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəwˈka.ɾən/, occidental /rawˈka.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

raucaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de raucar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb raucar.

Variants

• [2] rauquessin, rauquessen, raucassin, raucassen

Miscel·lània

• Síl·labes: rau·ca·ren (3)
• Anagrames: arrencau, creuaran