reblanira

Potser volíeu: reblanirà

Català

Verb

reblanira

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb reblanir
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb reblanir

Variants

• [1] reblanís
• [2] reblanís

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bla·ni·ra (4)
• Anagrama: albiraren